dimarts, 5 de febrer del 2008

Dues inicials gravades

Qui diu que el sexe sigui brut? Per què és amoral una cosa que tant ens agrada? Per ventura no és una altra de les maneres de demostrar-nos afecte? És que no ens uneix amb una persona fins al punt de ser-ne una de sola? És que no ens fa oblidar els problemes que hi ha al voltant encara que sigui només per un moment...?


Teleny, l’obra inútilment amagada d’Oscar Wilde, és una novel·la de sexe, de gelosia, de traïció, però sobretot d’amor. És una obra impactant per a la seva època, però també és impactant per als temps que corren. Les escenes de llit són fortes, però no pas irreals. No pas allunyades del que és el sexe realment...

Wilde és un mestre de les descripcions. Aconsegueix fer plorar, excitar, produir fàstic, fer riure... I tot això amb una història d’amor explicada en primera persona. Amb un protagonista que no accepta la seva homosexualitat i que no accepta una societat que tampoc no

l’accepta.


Teleny és un d’aquells llibres que tots hauríem de llegir encara que fos només per lloar els que els han escrit. Uns autors que van ser valents en enfrontar-se a tota una moralitat de lleis i a tota una societat, en aquest cas l'anglesa victoriana. Teleny va aparèixer per primera vegada de manera anònima, però les continuades reminiscències clàssiques i les descripcions perfectes delataven clarament que el seu autor era Oscar Wilde...


Wilde, arran d'aquesta novel·la, va ser jutjat de practicar la sodomia. El van empresonar i a partir d’aquell moment va començar la seva mort en vida.


Fragment de Teleny:


“Lejos de sentir vergüenza de mi crimen, me habría gustado proclamarlo al mundo. Por primera vez en mi vida comprendí la locura de los enamorados que entrelazan sus iniciales. Me habría gustado grabar mi nombre en la corteza de los árboles para que los pájaros, al verlo, lo gorjeasen de la mañana a la noche; para que la brisa lo murmurase en el rumor de las hojas del bosque. Habría querido escribirlo a orillas de la playa para dar a conocer al océano mi amor y que él lo cantase eternamente.”

2 comentaris:

Viure el món ha dit...

Pobre Telenny... no ha tingut gaire èxit, eh. Però va, avui que estic amb ganes escric això, que el pobre Wild es deu sentir pochito (pitjor es devia sentir el de l'ampolla allà... XD).

Bé, potser algun dia el llegiré, aquest llibre, sobretot per les conseqüències que va comportar a l'autor. El tema no m'atrau gaire, tot s'ha de dir, però, sigui com sigui, el fragment que has inclòs és molt bonic.

Ciao!

-Alima-

Quatre pedres ha dit...

Sí, és un llibre preciós. ALgun dia parlaré de l'episodi de l'ampola jajaja